|
| tercera jornada |
| crònica de dimecres 12 |
| cultural: festivals, filmoteques, museus... |
Conferència. Els festivals: present i futur. Roberto Cueto (comitè de selecció del Festival Internacional de Cinema de Donostia-Sant Sebastià):
“En els últims anys s'ha produït a Espanya una proliferació dels festivals per tres raons: Primer tot poble vol tenir el seu Festival, perquè suposa un reclam. A més és més barat que altre tipus de festivals com els de música o teatre. A més pot adoptar diferents perfils des de popular a especialitzat”
“La funció d'un festival és que es vegi el més important, el més selecte, incloent obres que poden tenir problemes de distribució”.
“Conta molt la creació d'un marc cultural amb activitats paral·leles com exposicions o actuacions musicals. Entre les més destacables estan les trobades entre professionals, que funcionen com mercats de bestiar on contacten venedors i compradors, i també les edició de publicacions, que és el que al final queda per a la posteritat”
“Els festivals basats en les noves tecnologies, de curta durada o realitzats amb mòbils per exemple, en comptes de revolucionar el format de festival el que han fet és adoptar el model dels grans en el seu jurat i la seva bases”
“No té sentit que els festivals projectin pel·lícules en DVD, ho considero un parany deshonesta”
“Els festivals són un filtre de qualitat, actuen com una brúixola per a no perdre's en la immensitat d'Internet”
“Els festivals van a ser els únics llocs per a poder veure moltes pel·lícules en format cinema. No haurien de desaparèixer, ni creo que vagen a fer-ho”
Conferència. La difusió del cinema en canals alternatius. Gonzalo de Lucas (programador de Xcèntric - Centri de Cultura Contemporània de Barcelona / CCCB).
“Programar pel·lícules és en certa manera una labor de muntatge. Es tracta de crea una certa distància perquè es creu alguna cosa, com un pont. Per exemple, en Histories du Cinema, el que fa Godard és programar. Connecta La Bella i la bèstia amb Paisà a través del passadís, creant un pont entre documental i ficció”
“Entroncant amb la cita del propi Godard que “el cinema és una forma que pensa”, el contacte entre dues pel·lícules crea un diàleg estrictament cinematogràfic i revela la forma que pensa un cineasta”
"Quan es programa vídeo cal evitar el tot val i recuperar l'enquadrament, que és una cosa que els joves perden”
“El cinema és sempre una aparició, una aparició nova”
“El perillós és la dinàmica que les pel·lícules es facen només per a festivals, i que els directors es dediquin dos anys a viatjar, una mica que és possible donada l'abundància de festivals. Però per altra banda cal tenir en compte que en una sala comercial no és on una pel·lícula s'hi juga tot. També existeixen les sales alternatives"
“En el cas del cinema es pertinent la cita de Borges: “L'art no es pot explicar, però es pot ensenyar l'amor per l'art”
“El problema és que si un xaval que té 10 anys no ha vist mai a Chaplin és difícil que als 18 s'acoste a Godard”
“El Públic no existeix. Amb la Modernitat sorgeix el Nou Públic i desapareix el públic com un ens compacte. Aquest procés coincideix amb el sorgiment de les revistes especialitzades i l'entrada del cinema en la universitat. En aquesta mutació de la fragmentació del públic s'ha produït un procés d'especialització que ara arriba a la seva màxima intensitat i la màxima distància entre el públic massiu i els públics sectorials”
|
|
|
 |
| José Antonio Hurtado i Roberto Cueto |
|
 |
| Gonzalo de Lucas i Carlos Losilla |
|
 |
| José A. Hurtado, Carlos Losila, Catherine Gautier i Jaime Pena |
|
 |
| Javier Martín, Montse Martí, D. Font, J.L. Cienfuegos i Carlos R. Ríos |
|
 |
| Intervenció de José Luis Cienfuegos (dimecres 12) |
|
 |
| Jordi Batlló, José A. Hurtado i José Luis Rebordinos |
|
 |
| Intervenció de José Luis Rebordinos (dimecres 12) |
|
|
