Corria l'any 1984 i un autèntic ovni (en el sentit d'objecte visual no identificat) arribava a les cartelleres espanyoles. Difícilment podrien trobar-se precedents per a una pel·lícula com Qué he hecho yo para merecer esto!!, ni tan sols en els anteriors treballs del jove Pedro Almodóvar: aquells eren exercicis contraculturals que havien generat un univers alternatiu regit pels codis imposats pel seu creador. No obstant, la novetat i subversió de Qué he hecho yo para merecer esto!! radicava precisament a incrustar eixe peculiar ambient en les més sagrades tradicions hispàniques: el cinema social, el sainet, l'estètica realista… I a fusionar-ho hàbilment amb altres tradicions cinèfiles: el melodrama de dones de Hollywood, el regust kitsch o la descarada sexualitat que feia gala la societat espanyola en la dècada dels 80.

Reivindicar hui el film d'Almódovar suposa molt més que recordar el seu caràcter d'obra excèntrica, de transgressió lúdica, de feliç reformulació de gèneres i llocs comuns que adquirixen nou sentit gràcies a la hibridació i el contrast. En definitiva, Qué he hecho yo para merecer esto!! s'ha erigit, en el nostre imaginari col·lectiu, en un dels més convincents testimonis de la societat espanyola que ha donat el cinema modern. I ho aconseguix a través de l'experiència estètica i el ritual genèric, sense necessitat de refugiar-se en falses coartades sobre la mirada transparent, el registre documental o l'honestedat del cineasta. Pel·lícula de variades capes i registres, pot ser al mateix temps saludable comèdia que rescata una concepció hedonista del cinema o amarg retrat d'uns personatges, de tot un món. Un món molt específic, terriblement local, recreat amb humor, sentit del detall i amor; però un món capaç de transcendir les seues fronteres, com ho és el de qualsevol cineasta de forta personalitat.